menú

Qüestió de perspectives o de com el punt de vista afecta la recerca

El càncer és un dels factors de risc sanitari més importants tant en el primer món com en zones en desenvolupament. Amb més de 14 milions de casos diagnosticats i 8.2 milions de morts el 2012 segons l'OMS, hi ha una gran pressió social perquè es faci recerca sobre aquesta malaltia. Tot això ha fet que,durant molts anys, metges, biòlegs i altres científics hagin intentat trobar una cura pel càncer, amb èxits parcials en el millor dels casos. Després de diverses dècades d'estudis que porten a assajos clínics infructuosos, i malgrat que els tipus de càncer més comuns ara són més tractables que fa 20 anys, alguns projectes científics estan separant-se de la investigació mèdica per donar pas a un punt de vista més global. Entendre d'on ve aquesta malaltia i com funciona, és el primer pas per trobar una possible cura fiable i general, potser fins i tot comuna per a tots els tipus de càncer que existeixen.

Il·lustració per Klifton Kleinmann.

Aquest és un pas molt significatiu ja que el finançament, que determina en moltes ocasions quins projectes es duen a terme, és sovint reticent a aquest tipus d'enfocament perquè els beneficis són desconeguts, mentre que invertir directament en una cura per a una malaltia sembla oferir un benefici evident.

Gràcies a aquest nou enfocament, és cada vegada més freqüent trobar, tant en mitjans especialitzats com en els grans mitjans de comunicació, notícies sobre descobriments en aquest camp. Tot i que no hem de deixar-nos emportar per l'entusiasme amb què alguns d'aquests articles estan redactats, sempre és una bona notícia que s'avanci en aquest terreny.

Per exemple, un article signat per Tomasetti et al., que ha estat molt comentaten diferents mitjans de comunicació –no sempre de manera adequada– mostra perfectament aquest canvi en la manera d'encarar la qüestió. Bàsicament, el que aquest equip de biòlegs pertanyents al Sydney Kimmel Cancer Center (un institut de la Universitat John Hopkins) han descobert és que, segons les seves dades, només un terç de la probabilitat de patir càncer està relacionada amb factors ambientals, genètics o de qualsevol altre tipus. Els dos terços restants serien, per tant, qüestió d'estocasticitat (mal anomenada sort). La manera mateixa en què es copia l'ADN, fa que sigui inevitable que es produeixin una sèrie d'errors amb una certa probabilitat (15 bases per any de mitjana). Aquesta probabilitat és fixa i compartida per tots els tipus de cèl·lules, el que significa que, teixits que es divideixen més vegades, com el fetge, mostraran una probabilitat major d'adquirir una mutació que desenvolupi càncer.

Tot el genoma humà imprès com una sèrie de llibres. Wellcome Collection, Londres. Foto per Russ London (sota llicencia CC BY-SA 3.0, font).

Aquest descobriment tiraria a terra la idea de la causalitat del càncer, és a dir, que el fet de tenir càncer pot no estar causat per un mal hàbit, i que portar una vida lliure de factors carcinògens no és una salvaguarda que eviti acabar malalt.

No obstant això, com els mateixos autors de l'estudi afirmen al final del seu article, hi ha alguns tipus de càncer molt més susceptibles als factors ambientals que altres. Entre aquests tipus trobem els càncers de còlon, de pulmó i de pàncrees. Moltes vegades, allò que provoquen els factors mediambientals és l’increment dela quantitat de divisions cel·lulars que experimenta el teixit, com en el cas del càncer de pulmó causat per l'amiant, el càncer de fetge derivat de la cirrosi, o el càncer de còlon derivat del restrenyiment crònic. Així, factors ambientals augmentarien notablement la probabilitat de tenir càncer no perquè augmentin la probabilitat d'error durant la còpia de l’ADN, sinó perquè augmenten la quantitat d'oportunitats de que aquest error es produeixi.

Altres científics han destacat algunes mancances en les dades d'aquest estudi, com ara que no es van tenir en compte dos dels tipus de càncer més comuns, el de pròstata i el de pit (segurament perquè estan lligats al sexe del pacient) i que les dades són solament dels Estats Units.

Si seguim el raonament cap al qual ens condueixen els resultats d'aquest estudi, la següent pregunta seria: si el càncer apareix per quelcom intrínsec al funcionament de la rèplica de l'ADN, d'on prové aquest funcionament defectuós?

El nostre següent exemple, un article signat per Domazet-Lozo et al, podria ser un començament de resposta a aquesta pregunta. Aquest estudi tracta de rastrejar l'origen evolutiu de la formació de tumors. Per a fer això, se centra en un metazous basal (és a dir, un animal amb característiques molt primitives), anomenat Hydra. Pertany a un grup d’organismes força estudiat en zoologia, i és un bon representant dels cnidaris, el grup que engloba els coralls, les anemones i les meduses. Fins ara, no s'havien trobat evidències de sorgiment de tumors de forma natural ni en cnidaris, ni en esponges, malgrat que diferents models estadístics afirmaven que era d'esperar que els presentessin. Domazet-Lozo et al han trobat, per primera vegada, creixements anòmals en, al menys, dues espècies d'aquest gènere.

Hydra. Foto per Przemysław Malkowski (sota llicència CC BY-SA 3.0, font).

El mecanisme de creixement d'aquests tumors és molt similar al creixement dels oòcits (les cèl·lules que actuen com ous en aquests animals), llevat que, aquests tumors, no presenten apoptosi, un procés necessari perquè l'oòcit es separi del cos de la mare. D'aquesta manera, el teixit segueix creixent, ocupant no solament l'espai extern del cos del cnidari, sinó també la cavitat interna, dificultant seriosament la supervivència de l'organisme i impedint la seva reproducció.

Aquests investigadors també van dur a terme una sèrie d'experiments mitjançant els quals van aconseguit que alguns individus que tenien tumors es reproduïssin. Els descendents d'aquests animals també presentaven tumors, cosa que sembla indicar que les cèl·lules tumorals dels pares van migrar als oòcits i van formar nous tumors en la prole. A la vista d'aquest fet, i mitjançant diversos trasplantaments, es va estudiar la capacitat de migració de les cèl·lules tumorals. Els resultats van mostrar que les cèl·lules havien arribat als dos extrems del cos de l'animal, independentment de la regió on s'implantés el trasplantament.

Aquest article ens aporta unes dades molt interessants sobre el possible origen d'aquesta malaltia, suggerint que, potser, el càncer sigui una malaltia inherent a la "multicel·lularitat", ja que fins i tot els grups més primitius d'animals el presenten.

Amb diferents metodologies, diferents objectius i des de camps diferents, les dues investigacions llancen llum sobre temes que, des del punt de vista més "pràctic", no s’haguessin pres en compte, però que resulten interessants a l'hora d'entendre els mecanismes del càncer, la seva aparició, propagació i possible tractament. Per això, m'agradaria reconèixer la vàlua de totes aquestes recerques que, sense tenir com a mira el gastat objectiu de "curar el càncer", segurament estiguin pavimentant el camí per trobar una solució real i efectiva per a una malaltia que causa milions de morts cada any.

Bibliografia

  • Tomasetti, C., & Vogelstein, B. (2015). Variation in cancer risk among tissues can be explained by the number of stem cell divisions. Science, 347(6217), 78-81.
  • Domazet-Lošo, T., Klimovich, A., Anokhin, B., Anton-Erxleben, F., Hamm, M. J., Lange, C., & Bosch, T. C. (2014). Naturally occurring tumors in the basal metazoan Hydra. Nature communications, 5.
  • Organització Mundial de la Salut (febrer de 2015). Nota descriptiva No 297.