menú

L'Europa dels Javanesos

L'estranger sovint ens espanta: és allò desconegut. Per tal d'atenuar la por, cal primer definir el concepte. En francès solament hi ha una paraula, "étranger", per a designar dues realitats diferents que l'anglès sí que distingeix1: "foreigner" i "stranger". L'estranger, o "foreigner" designa una persona que no posseeix la nacionalitat del país on viu i treballa. Però la confusió apareix pel fet que l'estranger designa també, en llengua francesa, el "stranger", és a dir una representació de l'alteritat, algú que no ens és familiar: "L'Altre és, més sovint, aquell amb qui no m'identifico i que considero com a exterior a la meva comunitat2." La xenofòbia i el racisme son sovint la conseqüència d'aquesta amalgama entre la nacionalitat d'una persona i el pressupòsit inconscient i irracional de la seva incompatibilitat amb la nostra pròpia nacionalitat. Aquesta definició permet, primer de tot, recordar que l'alteritat no és una característica pròpia de l'estat natural de l'home sinó una construcció: "[...] l'exterioritat és donada per la geografia, per la història, per la llengua. L'exterioritat es constata; mentre que l'alteritat es construeix3."

L'augment de les tensions cap als estrangers, especialment avui en dia a Europa, està vinculada a aquesta amalgama entre l'estranger –l'ésser humà que no viu al seu país– i el fantasma d'un Més enllà (en el sentit d'un lloc diferent del meu, exterior) que posa en qüestió de manera inquietant una certa concepció de la identitat nacional (un poble, una llengua, una nació). Aquest oblit que hom "no neix estranger, s'hi torna", que "ningú neix sense assignació, sense un lloc, sense un temps [...] Per tant hom no esdevé allò que ja ha estat. Esdevenir estranger és esdevenir allò que hom no ha estat, allò que hom no ha estat mai4", permet l'augment dels populismes i dels nacionalismes que encoratgen el replegament sobre si mateix, la qual cosa és contrària als suposats valors d'una veritable Unió Europea.

L'estranger, figura exutori, boc expiatori dels problemes lligats al capitalisme agressiu, a l'augment de les desigualtats i a la mundialització desregulada, cristal·litza les tensions. Aquests problemes no són pas nous: no costa gens establir el lligam entre la situació d'avui i la situació d'entreguerres. Efectivament, la crisi econòmica (crac borsari del 1929 d'una banda i crisi bancària del 2008 de l'altra), la remuntada dels nacionalismes (diferents feixismes dels anys 30 i proliferació dels partits populistes i antieuropeus a Europa (Front National, Alba daurada, UKIP, PVV etc.) i les diverses guerres (Segona Guerra Mundial i conflicte ucraïnès, guerres al Pròxim Orient i a l'Orient Mitjà etc.) presenten un esquema similar.

La violència contra la població estrangera va assolir el seu paroxisme amb la presa de poder d'aquests partits en els anys 30, i les seves conseqüències no s'han d'oblidar. Els camps de traball, de concentració i d'exterminació d'éssers humans considerats "l'escòria de la terra5" per ser "altres, diferents, estrangers, haurien de provocar una mobilització més important avui davant la política del silenci i de l'espera d'un desenllaç miraculós a Europa pel que fa als migrants encallats al Mediterrani i a les poblacions abandonades en el seu patiment sense cap ajuda.

Una solució per disminuir l'odi i la por és conèixer i comprendre millor l'estranger. Per aconseguir-ho cal fer-lo veure des de l'interior, aprehendre l'alteritat, reduir l'estranyesa i apropar els diferents mons. Un llibre dels anys 30, però encara d'una "impressionant actualitat6" ens permet, gràcies a un "calidoscopi7" de veus narratives, d'integrar-nos, si més no durant la seva lectura, dins una comunitat d'obrers emigrats al sud de França. Les Javanais de Jean Malaquais dóna llum, aclareix, presenta els problemes europeus i mundials actuals, relacionats amb l'estranger i l'alteritat, des d'una perspectiva diferent.

Jean Malaquais es un europeu. És, millor dit, un internacionalista8, tant pels seus ideals com per la seva història. Polonès d'origen, era un internacionalista convençut i opositor del primer estalinisme. En acabar el batxillerat se'n va a visitar el món i viatja a Europa, a l'Africa del Nord, sobrevivint gràcies a feines ocasionals. Treballa, en particular, a una mina del sud de França, a finals dels anys 30. Aquesta activitat li servirà d'inspiració principal de la seva primera novel·la, Les Javanais. Coneix André gide després d'haver-li enviat una carta incendiària on Malaquais li retreia haver declarat a la NRF (Nouvelle Revue Française): " Sento avui, greument, penosament, aquesta inferioritat –de no haver mai estat obligat a guanyar-me el pa, de no haver mai tingut cap feina que em resultés una molèstia9". Una llarga amistat, que va durar fins a la mort de Gide, va néixer d'aquesta arenga. Malaquais havia respost a Gide, autor respectat i adulat d'aquella època:

[…] que, si ell se sentia inferior per poder menjar fins atipar-se, jo no em sentia de cap manera superior pel fet de no poder menjar segons la meva gana; que desitjava ser contractat perquè això m'ompliria l'estómac, i que al mateix temps em semblava una idea detestable perquè em buidaria de la meva substància; que, si hom no té feina es mor i que la feina ens mata; que res és tan degradant com l'esclavatge d'un salari; que l'única "ensenyança profunda" que se'n espigola porta per nom fatiga i misèria10.

Gide facilita que Malaquais deixi de treballar per dedicar-se a escriure Les Javanais11 en francès, malgrat que domina diverses llengües, entre les quals el polonés i l'alemany, millor que l'idioma de Molière. Amb aquesta novel·la guanyarà el premi Renaudot l'any 1939 i la reescriurà completament al final de la seva vida, l'any 1995, amb l'objectiu de tornar els seus Javanais intemporals i, així, plens d'actualitat per al public dels anys 90. Les Javanais és una novel·la que explica la vida de treballadors estrangers en una mina del poble fictici de Vaugelas que correspon, en la realitat, a La Londe-les-Maures. Treballant en la il·legalitat, apàtrides, exiliats polítics o bé emigrants econòmics, aquests "Javanais" viuen en barraques insalubres que bategen amb el nom de "l'illa de Java". La mina és vella i perillosa, i un accident de treball tindrà com a resultat, amb l'ajuda vehement del brigadier local que vol desfer-se d'aquests "metecs" (LJ 105) a qualsevol preu, el tancament de la mina, tornant a posar els javanais sobre les carreteres, "partint a eixamenar altres Illes –altres i sempre les mateixes" (LJ254).

Imatge de una mina durant els anys 20 a Oklahoma. Sota llicencia Creative Commons. Font.

Malaquais aconsegueix, de manera brillant, mostrar com es fabrica l'alteritat que pateixen els estrangers, alteritat construïda per les autoritats i conseqüència de la situació històrica. En aquella època, "la desnacionalitzacio es va tornar una arma potent" que permeté "als governs perseguidors imposar llurs models de valors […] aquells que la persecució havia anomenat indesitjables esdevingueren els indesitjables d'Europa12". Els Javanais són com els "sense-Estat" d'Hannah Arendt, "relegats a una condició de superfluïtat (superfluity), no solament en el sentit de no-necessari, sinó també en el sentit d'esser un excedent del qual tant el sistema polític com el món poden prescindir (Uberflüssigkeit)13".

I encara més insidiós que la persecució directa és el fet que els Javanais són confinats als marges de la societat francesa, a la perifèria de la ciutadania i de la legalitat, com si fossin fantasmes, invisibles, inexistents. Així, el brigadier francès Carboni recorda: "[…] Preneu-vos-ho amb calma amb els metecs de la mina, no és que sigui molt lícit fer això, però ja n'hi ha prou!"(LJ 105) Aquesta citació il·lustra la "superfluïtat" dels estrangers emigrats pobres d'aquella època, i la següent fa palès l'aspecte de "excedent que es pot llençar": "Estrangers en situació irregular, d'acord, també en calia, encara que França, sí senyor!, tothom ho sap, els acull i els protegeix però...tant va el càntir a la font que al final es trenca." Quan Malaquais dóna la paraula als francesos, aquests dupliquen l'estrangeria dels estrangers amb un pleonasme, recordant que són estrangers "no pas de casa nostra"(LJ 197). En aquest cas, la nacionalitat dels estrangers s'amalgama amb una dimensió desconeguda, inquietant i amenaçant, que porta al racisme, com ho demostra aquest discurs indirecte, lliure, d'un xenòfob anònim francès:

"Italians, Eslaus, Búlgars, Turcs, va, tots norafricans no de casa nostra. D'acord, han nascut d'una dona ells també, per força, però a la vora de la carretera com aquell qui diu, i per això són races sense papers ni res. Mireu, no és que ens hi volguem barallar, ni tan sols això, la prova és que els acollim i tot, però jo, la veritat, els Polonesos-Bosnians-Macacos, confesseu que n'estem fins al cap de munt. Jo confessem, jo confessem!" (LJ197).

Ja ho explicàvem més amunt, el rebuig de l’alteritat deriva sovint del fet que la qualitat d’estranger no és pas natural, sinó cultural. Així, els francesos de Vaugelas rebutgen aquests apàtrides, mentre que Malaquais insisteix en el fet que no ho són per elecció, sinó que carreguen aquest estatus per la situació històrica i política: “ Aquest Albano, fins fa poc individu austro-hungar-romanès segons el tractat de Viena, i ara individu zero segons el tractat de Versalles, enumera al Txeco o Serbo o Iugo, vosaltres mateixos, les cent maneres de violar les fronteres sota les barbes dels duaners” (LJ197). Malaquais recorda que aquests “estrangers de Java”(LJ24), oposats de manera maniquea y superficial als “Francesos de casa nostra” (LJ24) pateixen aquesta apatrídia. Avui podem fer un paral·lelisme amb el rebuig dels emigrants que volen trobar refugi a Europa: pateixen, tant com els emigrats d’entreguerres, una situació que no han desitjat.

Imatge de refugiats syrians a Budapest demanant viatjar a Alemanya. Fotografia pressa el 2 de septembre de 2015. Posada sota domini públic per l'autor. Font.

Malaquais dóna testimoni també de las condicions de treball d'aquests emigrats de la classe obrera: la intemporalitat de l’individu se sent avui dia a Europa, on la disparitat dels nivells de vida impedeix i destrueix la idea mateixa d'una Europa social i solidària. Recordem que :

L’immigrant te una autorització d’estada al país totalment subjecte a la feina, l'única raó se ser que se li reconeix: primer, raó de ser en tant que immigrant , però també, i de seguida després, en tant que home – la seva qualitat d’home, però, subordinada a la seva condició d’immigrant.14

La ma d’obra javanesa serveix per a les feines més pesades i més perilloses: “Poc que un Francès aniria a pencar allí dins. No son beneits” (LJ105) La descripció de la feina a la mina il·lustra perfectament aquest patiment imposat als emigrants :

"Era una mina vella, ruïnosa, i mal cuidada. Es picava a l’atzar i es trencava la roca a pesar dels perills[...]Era una mina mal fotuda, s’hi treia la riquesa sense ordre, sense pla, sense economia15".

El tractament de l’accident de la mina, inaugurat per Zola a Germinal, comença així a Les Javanais: “I els homes hi van anar. Els trossos de roca voletejaven, la pedra petava, les galeries es cavaven16”. El pretèrit dóna una impressió de fatalitat degut al seu sentit iteratiu. Aquesta descripció, just abans del moment de l’accident, podria correspondre a qualsevol dia a la mina durant anys, no hi ha res que anuncií particularment el drama, res que ho impedeixi. Així és com Malaquais descriu el fatalisme inherent a la feina dels miners. Podem observar també que els materials, “trossos de roca”, “la pedra” i “les galeries” es converteixen en subjectes de les oracions: és així com la terra recupera el seu dret sobre els homes. L’accident, que causarà dues morts, conserva també tota la seva actualitat, si hom pensa en els oficis perillosos i mal pagats que els emigrants es veuen obligats a fer encara avui dia.

No obstant, l'obra de Malaquais es una novel·la d'esperança que proposa solucions a futur. Sobretot, valoritza la força d'una identitat col·lectiva davant l’egocentrisme de la societat capitalista individualista. Aquest símbol de solidaritat passa per la representació d'aquesta col·lectivitat javanesa, provinent de tots els països però que aconsegueix entendre’s, i en la que es parlen totes les llengües maternes dels miners, plurilingüisme que prefereix incloure l'alteritat, en lloc d'excloure-la , el que demostra la fraternitat entre tots els homes:

Què es pot fer en una illa de Java, una illa flotant, una illa bastarda enganxada a la cua del dimoni? Me cago en Dios diu el javanès si es espanyol, si es rus yob twaïou douchou. Mateixes paraules, mateixes queixes piadoses que van d’una llengua a l’altra. Henri Lehoux, únic i vertader francès a l’illa de Java, devora les natges de les javaneses. Sacré putain de bordel de merde!(LJ51)

I, sobretot, la novel·la de Malaquais, particularment la reescriptura de 1995, es una obraque on l'humor és omnipresent, malgrat que els temes tractats, com ara la apatrídia i l’exili, siguin tan seriosos. Els javanesos viuen en la il·legalitat, enmig de l'amenaça de ser reenviats a les fronteres, no guanyen “massa, massa”(LJ35) però conserven el bon humor, i la narració és sovint saborosa en troballes lingüístiques sorprenents i en sentit de l'humor, com per exemple aquell javanès que fa notar que, com que no entén bé l’accent anglès del patró de la mina, “a més de ser inglese le direttore, no tenia més que un braç, cosa que , ja se sap, et treu la meitat de les possibilitats i destorba l'eloqüència”(LJ31).

Malaquais poua la seva força i la seva esperança en la solidaritat internacional ja que “sofrir junts és sofrir menys17”. De Les Javanais, que malgrat haver estat escrit en els anys 30 conserva no obstant això la seva actualitat, podem extreure'n lliçons i aplicar-les a la Unió Europea. Europa, avui dia, no aconsegueix integrar tothom, ja que li falta (entre altres coses!) un veritable federalisme, una veritable política social comuna com Malaquais deia a Gide l’any 1944: “[... ]una federació europea amb unificació política i econòmica18”, és per a ell una de les maneres de pacificar Europa i d'evitar nombrosos sofriments inútils.

La Unió Europea ha estat un primer pas endavant dins l’òptica d'una solidaritat fraternal entre tots els homes. Avui, aquest primer pas no és, o ja no és, suficient, i la crisi grega ha demostrat una falta de democràcia europea. A més, com que “els indesitjables” d’ahir (per exemple els polonesos, els espanyols, els italians de Java) han estat integrats a la Unió Europea, s’han creat altres indesitjables, i repetit els mateixos errors que en el passat. L'exclusió nacional, racial o religiosa es produeix i es transfereix a altres Javanesos en busca de refugi. La Unió Europea ha d'assumir la seva responsabilitat i aplicar realment els valors que la sostenen, convertir-se en un far contra l’obscurantisme, un estat federal plurilingüe i multicultural. Seria la primera etapa cap a un món més just i solidari, encara que el camí sigui llarg. La nostra conclusió és aquesta nota d’esperança, típicament malaqueista i javanesa, en la que fa falta meditar per imaginar la Europa de dema:

Sigui quin sigui el punt de vista dels personatges, el que podem constatar és que Les Javanais deixa entreveure una mena d'utopia concreta. Alguns personatges ho tenen bastant clar i veuen en la seva illa de Java un “miracle” on la bòfia “no mossega”. Però Java també és, per a molts, “paradís”, “asil” “oasis”. Es una Babel moderna on hom s’esbatussa, es baralla, discuteix, però on hom es comprèn. Viuen junts i més aviat bé. Aquest somni encarnat no està destinat a durar, es massa fràgil, massa precari, massa miraculós per esperar subsistir. Es un lloc viu, en perpetua mutació, un lloc a part, separat; Java pertany als javanesos, inclús tant, que quan se’n van, quan l’èxode té lloc, s’emporten Java amb ells, “portadors de gèrmens...que es propagaran en altres illes”. Java es un lloc-fènix, llest per renéixer a qualsevol lloc. Java es una utopia que pren forma19.

Manifestació a Berlin. Texte: Refugiats, benvinguts. Font.

Bibliografia

  • GIDE, André, MALAQUAIS, Jean, Correspondance 1935-1950, Paris, Phébus, 2000.
  • MALAQUAIS, Jean, Journal de guerre, seguit de Journal du métèque, 1939-1942 [1943], Paris, Phébus, 1997.
  • MALAQUAIS, Jean, Les Javanais [Paris, Denoël, 1939], Paris, Phébus, 1995. [NOTA DE LES TRADUCTORES: Hi ha dues traducció a l'espanyol Traducció mexicana: La Babel de Las Pasiones, trad. Juan Luis Velasquez, Mexico, Cima, 1940, 348 p. Traducció argentina : Los Javaneses, trad. Eduardo Warschauer, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1946, 391 p.]
  • MALAQUAIS, Jean, Planète sans visa [1947], Paris, Phébus, 2009.

Lectures complementàries

* ARENDT, Hannah, Imperialism [1948]. Traducció al francès per LEIRIS, Martine, sota el títol L’Impérialisme, a Les Origines du totalitarisme. Eichmann à Jérusalem, Paris, Gallimard, 2002, pp. 367-608. * BADIE, Bertrand, SADOUN, Marc (sota la direcció de), L’Autre, Paris, Presses de la fondation nationale des sciences politiques, 1996. * CALOZ-TSCHOPP, Marie-Claire, Les Sans-Etat dans la philosophie d’Hannah Arendt : les humains superflus, le droit d’avoir des droits et la citoyenneté, Lausanne, Payot, 2000. * JULLIEN, François, L’Ecart et l’entre. Leçon inaugurale de la Chaire sur l’altérité, Paris, Galilée, 2012. * KOESTLER, Arthur, Scum of the Earth [1941]. Traducció al francès per TERRACINI, Jeanne, amb el títol La Lie de la terre, Paris, Calmann-Lévy, 2010. * LE BLANC, Guillaume, Dedans, dehors. La Condition d’étranger, Paris, Seuil, 2010. * NAKACH, Geneviève, Malaquais rebelle, Paris, Cherche-Midi, 2011 [Biografia de Jean Malaquais]. * SAYAD, Abdelmalek, L’Immigration ou les paradoxes de l’altérité. L’Illusion du provisoire [1991], Paris, Editions Raisons d'Agir, 2006. * SEMPRUN, Jorge, « Le Retour en fanfare des Javanais », Journal du dimanche, 24 de setembre 1995. * SULEIMAN, Susan, « Choosing French. Language, Foreignness, and the Canon (Beckett/Némirovsky) », dans Christie MCDONALD, Susan SULEIMAN (dir.), French Global. A New Approach to Literary History, New York, Columbia University Press, 2010, pp. 471-487. TROTSKY, Léon, « Un nouveau grand écrivain : Jean Malaquais » [1939], a Littérature et révolution* [1900-1939]. Traduït per FRANK, Pierre, LIGNY, Claude, MARIE, Jean-Jacques, Paris, 10/18, 1964, pp. 333-346.

Si voleu seguir les actualitats malaquaisianes, el web de la Société Malaquais és: http://www.malaquais.org/

Notes


  1. Llegiu sobre aquest tema l'article de Susan SULEIMAN, « Choosing French. Language, Foreignness, and the Canon (Beckett/Némirovsky) », a Christie MCDONALD, Susan SULEIMAN (dir.), French Global. A New Approach to Literary History, New York, Columbia University Press, 2010, pp. 471-487.  

  2. Bertrand BADIE, Marc SADOUN (dir.), L’Autre, Paris, Presses de la fondation nationale des sciences politiques, 1996, p. 17.  

  3. François JULLIEN, L’Ecart et l’entre. Leçon inaugurale de la Chaire sur l’altérité, Paris, Galilée, 2012, p. 17. 

  4. Guillaume LE BLANC, Dedans, dehors. La Condition d’étranger, Paris, Seuil, 2010, p. 33.  

  5. Segons el títol de l'obra d’Arthur KOESTLER, Scum of the Earth [1941]. Traduït per Jeanne TERRACINI amb el títol de La Lie de la terre, Paris, Calmann-Lévy, 2010.  

  6. Jorge SEMPRUN, « Le Retour en fanfare des Javanais », Journal du dimanche, 24 setembre 1995.  

  7. Geneviève NAKACH, Malaquais rebelle, Paris, Cherche-Midi, 2011, p. 101.  

  8. L’internacionalisme és una ideologia que s'oposa al nacionalisme. L’internacionalisme provinent dels moviments obrers defensa una solidaritat entre tots els homes, una fraternitat universal en un món sense fronteres. Fa una crida alhora a la unitat dels proletaris de tots els països i a la instauració d'un sistema sense classes, sense Estats i sense fronteres arreu del món.  

  9. André GIDE, Jean MALAQUAIS, Correspondance, 1935-1950, Paris, Phébus, 2000, p. 25.  

  10. Id., p. 26.  

  11. Jean MALAQUAIS, Les Javanais [Paris, Denoël, 1939], Paris, Phébus, 1995 [Abreujat com LJ].  

  12. Hannah ARENDT, Imperialism [1948]. Traduït per Martine LEIRIS amb el títol de L’Impérialisme, en Les Origines du totalitarisme. Eichmann à Jérusalem, Paris, Gallimard, 2002, pp. 367-608, p. 563.  

  13. Marie-Claire CALOZ-TSCHOPP, Les Sans-Etat dans la philosophie d’Hannah Arendt : les humains superflus, le droit d’avoir des droits et la citoyenneté, Lausanne, Payot, 2000, p. 12.  

  14. Abdelmalek SAYAD, L’Immigration ou les paradoxes de l’altérité. L’Illusion du provisoire [1991], Paris, Editions Raisons d'Agir, 2006, p. 50.  

  15. Jean MALAQUAIS, Les Javanais, Paris, Denoël, 1939, p. 75/76.  

  16. Id., p. 142.  

  17. André GIDE, Jean MALAQUAIS, Correspondance, op. cit., p. 116.  

  18. Id., p. 179.  

  19. Yann MARTIN, « Jean Malaquais internationaliste », pp. 67-81, a Cahier Malaquais n°1, 2010, p. 79.