menú

Noves narratives per a polítiques emergents: América Llatina grinyola

Amèrica Llatina cruix. El subcontinent resisteix envestides com un galió de fusta vella. Cruix Veneçuela amb el fragor de les urnes, cruix Brasil amb l’Impeachment de Dilma Rousseef1, va cruixir Guatemala2. A partir del 10 de desembre l'Argentina farà oficial el cruixit iniciat el 25-O quan Mauricio Mauri gairebé va igualar el candidat peronista Daniel Scioli en primera volta. Deu anys després del NO al ALCA3, escenificat al Mar del Plata per Néstor Kirchner, es podria pensar que un efecte dominó comença a donar la volta als governs amb què va arrencar el segle.

La concentració "Amor Sí, Macri No” al Parc Centenario, Buenos Aires. Font: Facción Latina

Passa, això no obstant, que no és el mateix el que ocorre dalt que el que ocorre a baix. Dins el sistema de partits el que està passant és conegut: el desgast, els errors, la corrupció i la caiguda de les matèries primeres estan posant contra les cordes aquestes relacions de forces. I al centre del ring, al nus de la disputa, el control sobre la narrativa. Una narrativa que, com a l'Uruguai el 2014 o a l’Argentina de 2015, pugna per despertar i pilotar el desig de canvi amplificat per grups de mitjans de comunicació. A l'Uruguai la disputa la va guanyar Tavaré Vázquez, a l'Argentina, Mauricio Macri el fill d’un dels homes més rics del país.

Però els partits polítics no detenen el monopoli de la narrativa. Durant el ballottage (4) a l’Argentina desenes de localitats van reaccionar per dir ‘NO’ al candidat neoliberal. La campanya “Amor Sí, Macri No” va ser una reacció que va mobilitzar un oficialisme en KO i sense pla B després de l’ajustada primera volta. El que uneix  “Amor Si, Macri No” a d’altres moviments llatinoamericans és que darrere hi ha un nucli de mediactivistes disposats a generar,  precisament, narrativa pròpia. De fet , “Amor Si Macri No” beu directament de la campanya “Amor Sí Russomanno Não”, que el 2012 va contribuir a que el PT guanyés l’alcaldia de Saõ Paulo.

Diseny del mapa d'esdeveniments per a “Amor Sí, Macri No”. Font: Facción Latina

Si alguna cosa s’ha pogut veure recentment a l’Argentina, on Mauricio Mauri ha guanyat per la mínima, és que una narrativa coral i sense sigles pot funcionar. A petita escala i amb les seves particularitats, “Amor Si Macri No” ha tornat a subratllar el mosaic de les narratives que vénen. Nascuda a Buenos Aires i empesa per un nucli de producció i un altre, fonamental, de comunicació (7 integrants de Facción Latina) la campanya va ser viral a la xarxa i va prendre l’espai físic. La base: cobertures instantànies d’esdeveniments i una narrativa múltiple recolzada en memes4, fotografies, vídeos, grafismes i textos. L’equip de Buenos Aires va fomentar les primeres rèpliques però la resta, més de 30, van ser espontànies. Quan una bona narrativa coincideix amb un moment d’oportunitat, l’afinitat està garantida.

La diferència bàsica entre campanyes com aquesta i moviments com el 15M a Europa és que les campanyes es dissenyen amb inici i final. És possible que les assemblees perdurin enllà de l’horitzó fixat, però pot ser que no ho facin. Després del ballottage5 argentí, per exemple, no se sap encara si “Amor Sí”, nom actual, seguirà ni com. La voluntat no és tant la de crear estructures fixes sinó una xarxa capaç d’aglutinar i donar resposta en el moment oportú.

Instructiu per a generar assembleas de la campanya “Amor Sí, Macri No”. Font: Facción Latina

Lluny del focus electoral creix un univers ric d’entitats de diferents països relacionades solidàriament i amb voluntat de construir col·lectivament un relat propi. El 26 de setembre Montevideo va ser seu del 3er Encontre de Facción Latina, un paraigües d'entitats cada cop més gran que va reunir a més de 200 representants i mediactivistes de tota Amèrica Llatina. Pot semblar poca gent però si 7 persones poden sostenir intensivament la comunicació d’una campanya, 200 comunicadors entrenats en xarxa són capaços de molt més.

Calibrar la xarxa de col·laboració ja creada no és cosa senzilla. Si Facción Latina creix a cada trobada, l’encontre Emergências és a punt de marcar una fita major. Quan es publiqui aquest article s’estarà celebrant a Rio de Janeiro un encontre que preveu reunir 4.000 persones. Del 7 al 13 de desembre, mediactivistes i representants de moviments socials s’han donat cita, precisament, per construir noves narratives. A la cita no hi faltaran gegants com la universitat lliure, col·laborativa i descentralitzada Fora do Eixo, que té residències d’activisme, un banc propi i el nucli de Ninja midia, que també va ser present a la trobada de Montevideo.

Trobades així són estratègiques per què persones acostumades a treballar en xarxa es coneguin, creixin en comú i explorin possibilitats de treball. Emergências, que rep el suport del Ministeri de Cultura reuneix més de 300 convidats i músics com ara el ex-ministre Gilberto Gil. L’expectació és màxima i el moment és crític. Debats previstos com “Las aventuras políticas del siglo XXI”, “Imaginarnos en tránsito” o “Encuentro de Blogueros” i “Redes latinoamericanas de comunicación” són alguns dels espais habilitats per a l’intercanvi d’idees i experiències.

“Amor Sí, Macri No” va reunir mil·lers de persones al Parc Centenario. Font: Facción Latina

En definitiva, per dir que Amèrica Llatina cruix cal mirar també les xarxes creades pel mediactivisme. La trobada de Facción Latina a Montevideo ja va mostrar que les problemàtiques i enfocaments són compartits com ho és la voluntat de créixer. Cal veure com resoldrà Veneçuela el seu futur, cal veure què succeirà amb Dilma a Brasil. El cert és que per damunt de tot, o precisament als peus de tot, la construcció col·laborativa en xarxa avança horitzontalment.

Al tancament d’aquest article les caravanes que creuen el continent cap a Emergências comencen a convergir damunt l’asfalt. Des de l'Argentina, han partit 5 autobusos, cadascun un petit Emergêncies des d’on començar ja a construir en comú, sense esperes. Cadascun compta amb desenes de càmeres i un equip de cobertura a bord. Mentre la vella política practica la boxa, les noves narratives col·laboratives s’expandeixen compartint llurs eines.

Notes


  1. L’Impeachment és el nom que rep el procés de destitució del/la President/a.  Brasil el contempla si el delicte que s’imputa s’atribueix només al President/a. Qui té la potestat de decidir si un impeachment prospera és el president del Congrés, en aquest cas Eduardo Cunha. Cunha, del PMDB, entre denúncies de corrupció, ha perdut el recolzament del PT i Dilma Rousseff, que serà jutjada. 

  2. Els guatemalencs van sortir al carrer a finals del passat agost  en manifestacions massives i històriques. Farts de la corrupció van aconseguir fer fora el govern de Pérez Molina. 

  3. El 2005 en la IV Cimera de les Amèriques Lula da Silva, Hugo Chávez, Néstor Kirchner, Tavaré Vázquez y Nicanor Duarte van escenificar al Mar del Plata, Argentina, la seva decisió de no integrar l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) patrocinada per George W. Bush 

  4. Hi ha moltes definicions de meme. Val aquí la de “segrest de la idea original”. "Amor Sí Macri No" va prendre fotografies i les va transformar donant-hi un nou significat, gairebé sempre humorísticament. També va fer servir Gif’s, seqüències d’imatges o memes que generen moviment. 

  5. El “ballotage” argentí o desempat entre dos candidats es dóna, en aquest cas, a les eleccions presidencials. Hi ha “ballotage” quan el vencedor en primera volta no assoleix majoria absoluta o majoria simple amb un 10% d’avantatge sobre la segona força.