menú

Guerrero en tres cançons

Recorda Acapulco, aquelles nits, Maria bonica...1

Tinc davant meu tres mapes de Mèxic, el meu país. En el primer, l'any 2015, el Consejo Nacional de Evaluación de la Política de Desarrollo Social (Consell Nacional d'Avaluació de la Política de Desenvolupament Social) acolorí amb rosa pàl·lid les deu entitats menys pobres; amb taronja de diversos tons 19 entitats, i amb vermell intens les tres restants. El vermell intens significava que, en aquestes entitats, el percentatge d'habitants en situació de pobresa varia entre el 65 i el 80 per cent.

La meva neta de set anys, a qui el color que més agrada és el vermell, fa poc va anar de vacances a Acapulco i em pregunta on és Acapulco en aquest mapa. Li ensenyo una de les entitats vermelles i li dic que és l'estat de Guerrero. Em diu que segur que és vermell perquè a Acapulco els nens es diverteixen molt quan juguen amb la sorra de la platja.

Percentatge de la població que viu en situació de pobresa a Mèxic, en el 2014 per entitat federativa. Dades: INEGI

En el segon mapa les entitats vermelles són les mateixes tres, i en aquest cas el vermell indica que són els tres estats amb major índex d'analfabetisme.

Potser li podria dir a la meva neta que en el ben vermell Guerrero hi ha mansions fabuloses a la Zona Diamante d'Acapulco i localitats on nou de cada deu nens tenen gana. També li podria dir que en aquesta zona Diamante d'Acapulco hi ha clíniques Spa i Bellesa on van dones que es fan fer teràpies de col·lagen, massatges relaxants i banys aromàtics, i que a la Región de la Montaña (Regió de la Muntanya) la gent es mor per falta de clíniques i metges.

O podria explicar-li que a Guerrero hi ha comunitats on no hi ha escola i on sis de cada deu adults no sap llegir però com que Acapulco no és comunitat rural sinó ciutat, allí sí que hi ha escoles, i moltes. Allò que no podria dir-li perquè és massa petita és que moltes escoles d'Acapulco tanquen el desembre i el gener, mesos en què els mestres reben la doble paga, perquè la delinqüència organitzada els amenaça dient que els farà desaparèixer si no lliuren la meitat dels diners.

Percentage de persones analfabetes a Mèxic en 2010 per entitat federativa. Dades: INEGI.

No pensa en analfabetisme ni en pobresa, ni en els crims que amaguen les autoritats municipals, estatals i federals, sinó en colors i cançons. I ara, el que em pregunta és si hi ha cançons que parlin d'Acapulco. Faig memòria i recordo fragments de la cançó que Agustín Lara va compondre, fa 70 anys, per a María Félix, la diva mexicana que, quan es va casar amb ell, inaugurà la moda entre famosos de passar la lluna de mel a Acapulco: Acuérdate de Acapulco, de aquellas noches María bonita, María del alma... Te dije muchas palabras de esas bonitas con que se arrullan los corazones... La luna que nos miraba ya hacia ratito se hizo un poquito desentendida y cuando la vi escondida me arrodillé para besarte y así entregarte toda mi vida. (Recorda Acapulco, aquelles nits, Maria bonica, Maria de l'ànima... Et vaig dir moltes paraules, d'aquelles boniques amb les que es bressolen els cors... La lluna que ens mirava ja feia estona es va fer la desentesa i quan la vaig veure amagada vaig posar-me de genolls per besar-te i lliurar-te així tota la meva vida.)

Poc després que Lara bressolés d'aquella manera el cor de Maria Félix, Acapulco va convertir-se en el centre cosmopolita mexicà per excel·lència. A les seves platges anaven a passar les vacances els nord-americans rics, i potser cap d'aquells personatges va assabentar-se que al costat de l'aeroport on aterrava l'avió que el portava a aquell port mexicà, hi havia fosses clandestines amb cadàvers de camperols que havien gosat aixecar la veu contra els poderosos.

Em retracto: suposo que alguns turistes ho sabien, perquè ahir vaig llegir la llista de celebritats nord-americanes que optaren, en casar-se, per passar la lluna de mel a Acapulco i dos d'aquests personatges van ser presidents d'aquell país del món que presumeix de tenir serveis d'intel·ligència que tot ho saben. Un d'aquells presidents, John F. Kennedy, governà els Estats Units quan a Guerrero i molt a prop d'Acapulco, un mestre titulat a l'escola normal rural d'Ayotzinapa, gestava la fundació del Partido de los Pobres (Partit dels Pobres), organització política de lluita social que després es radicalitzà per convertir-se en una organització guerrillera.

Aquell mestre es deia Lucio; el seu cognom Cabañas i, per cortesia de Wikileaks, actualment sabem que l'ambaixador dels estats Units a Mèxic donava informació al seu govern del que feia Cabañas. Allò que no em consta, però ho suposo, és que els embaixadors subsegüents no es van oblidar d'informar que en el seu intent d'esborrar del mapa el Partido de los Pobres, l'exèrcit federal torturava i assassinava els simpatitzants de Cabañas, fent-los desaparèixer amb tècniques idèntiques a les de les dictadures militars d'Amèrica del Sud en aquella època: fent-los pujar a un avió per llençar-los al mar2.

L'avió que es feia servir era un Arava, els mateixos que Israel va vendre a diversos governs d'Amèrica Llatina al començament dels anys 70, oferint-los com a ideals per emprendre accions de contra insurgència. I ara sabem també3 que aquell avió utilitzat pels militars per fer desaparèixer camperols a Guerrero acusant-los de comunistes, també s'utilitzà per portar marihuana i làtex d'opi a Texas provinent de les plantacions de cascall de Guerrero, ja que diversos militars d'aquella època van aprofitar la seva estada a Guerrero per associar-se amb narcotraficants.

El que en realitat van aprofitar, però, fou que a Guerrero, la desigualtat social era tan gran, que els camperols solament els quedaven dues opcions: o bé unir-se a la guerrilla per combatre els cacics que els despullaren de llurs terres, o bé pujar a les muntanyes a cultivar marihuana i cascall.

Ara, però, els pobres de Guerrero tenen una tercera opció: ser sicaris de la delinqüència organitzada. És per això que no em sembla estrany que, en el tercer mapa, Guerrero també aparegui en vermell. Aquesta vegada per indicar que és l'estat més violent del territori nacional. Mentre que la taxa mundial d'homicidis, expressada en nombre d'homicidis per cada cent mil habitants, és de 6, l'informe Índice de Paz México 20154 indica que a l'estat de Guerrero és de 44, que a la ciutat de Chilpancingo (capital d'aquest estat) és de 57,45 i de 41 a la ciutat d'Acapulco. Però això no ho diré a la meva neta perquè encara és una nena. Tampoc li diré que aquest informe aclareix que no inclou els desapareguts recentment, els cossos dels quals encara no s'han trobat (al nostre país n'hi ha desenes de milers), ni que Mèxic guanyaria medalla al campionat d'impunitat, car el mateix informe també diu que aquí solament en el 5% dels casos el sistema judicial captura i sentencia l'homicida.

Index de pau per entitat federativa a Mèxic en 2015. Un index més baix indica menys violència. Dades: Mexico Peace Index 2015, Institute for Economics & Peace.

Cascall, maquíssim cascall...5

Atoyac de Álvarez és una ciutat de Guerrero d'una mica més de vint-mil habitants, a una hora i mitja d'Acapulco. És capital del municipi del mateix nom i allí es troba l'obelisc sota el què descansen les restes de Lucio Cabañas.

Al costat de l'obelisc, aquest mestre guerriller, convertit en estàtua de bronze, observa els vianants i escolta fragments de llurs converses:

– A La Cebada s'han emportat el comissari i el seu fill. Eren quatre encaputxats que portaven una furgoneta...

– A la dona de l'Hilario l'han trobat morta a la Mariscal...

– La Lupe està com boja perquè han segrestat el seu fill. El fill petit, perquè el gran és qui van trobar decapitat a la carretera...

En sentir això, Lucio pensa que el món gira sobre sí mateix, perquè el regne de l'angoixa i del terror s'ha tornat a instal·lar a Atoyac. Però abans, quan ell era viu, els segrests i les tortures i les desaparicions de camperols d'Atoyac les duien a terme militars obeint ordres explícites del president de Mèxic, ja que al d'Estats Units hauria no hauria agradat que Mèxic tolerara que els seus camperols es tornessin comunistes. En canvi ara, aquells que segresten, torturen i assassinen a Guerrero són malfactors i policies que pertanyen als diversos grups delictius de la zona, i suposo que no actuen pas per ordre explícita del president, sinó simplement perquè a ell no l'interessa combatre la impunitat que impera al país. Tot això, però, Lucio ja no ho pot denunciar perquè ara és sols una estàtua muda que escolta el que diuen els vianants en passar.

Estàtua de Lucio Cabañas. Font.

Fa pocs anys, aquesta estàtua de Lucio convivia pacíficament amb una edificació que al·ludia (ignoro si intencionadament) a l'origen de la violència actual a Atoyac: una font en forma de flor de cascall ubicada a la plaça principal. El fet té alguna còsa de lògic, perquè Lucio i el cascall representen les dues alternatives que, al començament de la dècada dels anys setanta, tenien els camperols d'aquest municipi. En ambdós casos, l'elecció implicava internar-se dins la serralada i caminar entre pins, ayacahuites (pi blanc mexicà) i oyameles (avet sagrat mexicà –Avies religiosa), fins trobar , en el cas d'aquells que volien seguir Lucio, algun indici de campament guerriller. Pels altres, l'objectiu era el que descriu molt bé el cronista d'Atoyac, Victor Cardona: "arribar a la falda d'algun turó inaccessible pel comú de la gent, sembrar el cascall, regar-lo, fertilitzar-lo i cuidar-lo amb el rifle a la mà6.

Tot i que, és clar, això d'internar-se en la serralada fins arribar a un lloc inaccessible al comú dels mortals per sembrar allí cascall era abans, perquè ara, qui governa a Guerrero són els grups delictius i, per això, ja no és necessari amagar-se tant per cultivar la flor prohibida. Actualment, a Guerrero, qualsevol periodista interessat pot trobar amb relativa facilitat camps sembrats de cascall. N'hi ha prou, com diu Humberto Padgett, "buscar on la fam mossega amb més ràbia, on l'escola és un rumor, on l'aigua portada en canonada és part d'un altre món i on es concentra la població indígena"7.

Tot això no significa, està clar, que els integrants de la població indígena siguin els delinqüents que governen Guerrero. Significa únicament que pel fet que la població indígena viu en situació de pobresa extrema, opta per sembrar cascall a la parcel·la familiar, fer talls fins a la càpsula de cada flor per fer sortir la goma d'opi, guardar-la en llaunes i vendre-la a preu baixíssim al visitant, o sigui al comissionat que algun dels nombrosos grups delictius que operen a Guerrero envia per tal de recollir el làtex.

Camp de roselles a Mèxic. Hillebrand Steve, U.S. Fish and Wildlife Service. Domini public. Font.

Abans, el pas següent consistia a fer arribar al nord del país el làtex perquè allà era on el càrtel de Sinaloa (organització delictiva a la qual s'atribueix haver estat pionera en el cultiu de cascall a l'estat de Guerrero) el processava en laboratoris clandestins per convertir-la en heroïna. Ara, però, n'hi ha prou amb portar-la a Iguala, la ciutat de Guerrero l'alcalde de la qual esta acusat d'haver ordenat la desaparició, el setembre del 2014, de 43 joves camperols que aspiraven a ser mestres i estudiaven a l'escola normal rural d'Ayotzinapa. I és que ara, a Iguala, hi ha cada cop més laboratoris clandestins que fabriquen heroïna, perquè els narcotraficants mexicans són excel·lents empresaris.

Durant molts anys Guerrero es va encarregar bàsicament de produir la marihuana que inundava el mercat dels Estats Units. Però quan els narcotraficants mexicans intuïren que en diversos estats d'aquell país veí hom legalitzaria el consum de marihuana per a finalitats recreatives, van arribar a la conclusió que la marihuana deixaria de ser bon negoci i decidiren augmentar i millorar la producció d'heroïna a l'estat de Guerrero. I ho van aconseguir: la DEA (Drug Enforcement Administration) estipula en un informe recent8 que la major part de l'heroïna que es consumeix il·legalment als Estats Units es produeix a Mèxic, i principalment a l'estat de Guerrero.

Per aconseguir tan portentosa gesta, els càrtels mexicans es van modernitzar. D'una banda, van importar científics especialistes que van ensenyar a treballadors dels laboratoris de Guerrero a produir heroïna blanca, altament refinada, i molt més potent que l'heroïna marró que produïen abans. D'altra banda, adoptaren idees neoliberals i optaren per subcontractar. Perquè antigament el càrtel de Sinaloa i els grans càrtels que van derivar d'aquest s'encarregaven del procés des del principi fins a la fi. És a dir, des del lliurament de les llavors de cascall a camperols que volguessin cultivar-lo fins a la col·locació a l'estranger de l'heroïna processada. Ara però, segons l'organització In SightCrime, el que se sol fer és delegar el procés a diversos grups delictius més petits, que paguen una quota al càrtel gran per tal que els en doni la concessió9...

Conseqüències? Terrorífiques. D'una banda perquè la rivalitat entre grups petits que han comprat la franquícia per produir i exportar heroïna des de l'estat de Guerrero és tan gran, que a cap d'aquests grups li fa res torturar, assassinar i fer desaparèixer a suposats integrants de qualsevol organització rival; i tampoc li fa res torturar, assassinar i fer desaparèixer qualsevol jove despistat que, sense semblar cap turista ric, s'atreveixi a arribar en autobús a Acapulco, iguala o Chilpancingo i propiciar d'aquesta manera que el confonguin amb un suposat reforç per a alguna organització rival.

Però també perquè, a alguns dels grups delictius que abans treballaven per als grans càrtels de narcotraficants, els resultà massa car haver de pagar franquícies i, aprofitant que el nostre país és el regne de la impunitat, van privilegiar negocis menys complicats, com ara el segrest o l'extorsió: en moltes ciutats i pobles de Guerrero i del país, no solament passa que algunes escoles tanquen per evitar que s'extorsioni els mestres amb l'amenaça de fer-los desaparèixer si no donen llur doble paga a l'organització delictiva que ho sol·liciti; també s'extorsiona a petits comerciants, a taxistes, a venedors ambulants i a quasi bé qualsevol persona que rebi un ingrés modest però regular. Se l'amenaça amb fer desaparèixer la seva família si no paga a la delinqüència organitzada la quota mensual que els delinqüents estipulin.

Et buscaré fins trobar-te...10

Iguala és a la regió nord de Guerrero i no sols és la ciutat de la que surt el 60% de l'heroïna que els narcotraficants mexicans infiltren als Estats Units i a la resta del món, i a més la ciutat l'alcalde de la qual ordenà fer desaparèixer els 43 estudiants de l'escola d'Ayotzinapa; també és la ciutat en la què hi ha la parròquia de San Gerardo María Mayuela, el menjador de la qual és terrorífic: és una sala enorme amb un petit rètol a la pared que diu Te buscaré hasta encontrarte (Et buscaré fins trobar-te). Està rodejat de llargues fileres de fotografies de persones desaparegudes durant els últims tres anys a la zona. Son els "levantados" que és el mot amb el qual, a Mèxic, es designen les persones segrestades per algun comandament armat, generalment per a fer-les desaparèixer. Però no són els 43 estudiants de l'escola d'Ayotzinapa.

Manifestació en contra de les desaparicions de Ayotzinapan. Es poden veure alguns retrats dels estudiants assesinats. Isabel Sangines. CC BY. Font.

Les fotografies de tota aquella gent son allí, perquè la tragèdia dels estudiants d'aquella escola, la impossibilitat del govern mexicà d'ocultar-la i la indignació i la solidaritat de molts centenars de milers de persones que, a Mèxic i a tot el món, van sortir al carrer a cridar "Justícia!", "No esteu sols!" i a exigir la renúncia del president de Mèxic, van propiciar que alguns familiars d'altres "levantados" a iguala i els seus voltants, hagin decidit vèncer la por, reunir-se dins aquella església, reportar al rector que tenien familiars "levantados" i conformar, el mes de novembre del 2014, el comitè de familiars de víctimes de desaparició forçada anomenat Los otros desaparecidos de iguala (Els altres desapareguts d'Iguala).

Des d'aleshores són buscadors de tresors, qualificatiu adoptat pels propis integrants d'aquest col·lectiu per indicar que allò que busquen a les muntanyes al voltant d'Iguala són les restes d'algun ésser estimat desaparegut. Al començament, a la llista de desapareguts no n'hi havia molts, però la llista va anar augmentant a mesura que pares, avis, germans i cònjuges aconseguiren deixar de banda la por que els produeixen les amenaces dels qui van llevar llurs familiars. Actualment, a la llista del comitè, hi ha mes de 400 desapareguts.

Per a aquests familiars, els diumenges són diumenges de cerca. Es reuneixen a l'església uniformats amb camises negres, reben la benedicció del rector i emprenen el camí cap a les faldes dels turons, a la recerca de fosses clandestines.

Amb sarcasme no exempte de sentit de l'humor, afirmen que utilitzen tecnologia punta: branques seques o tires de metall, l'extrem punxagut de les quals fiquen a terra i quan la treuen la oloren; si fa mala olor, és probale que hi hagi un cadàver enterrat. Sembla mentida, però aquest sistema rudimentari funciona. Una mostra d'això és el paràgraf que segueix, que forma part del comunicat emès per la Comissió Interamericana de Drets Humans, el 2 d'octubre del 2015, pocs dies després d'haver-se reunit a Iguala, a la parròquia de San Gerardo, amb familiars de "Los otros desaparecidos":

"A la visita a l'estat de Guerrero la Comissió va rebre informació dels familiars dels 43 estudiants i també dels familiars d'altres persones desaparegudes al municipi de Iguala, a les que s'anomena "Los Otros Desaparecidos", i que denuncien que 450 s'han fet desaparèixer a Guerrero des del 2008. Durant el procés de cerca dels 43 estudiants, es van trobar 60 fosses col·lectives clandestines a aquest municipi, dins les quals s'han trobat fins ara 129 cadàvers. Fins avui s'haurien identificat fins a 16 persones. La incapacitat institucional per atendre el problema, ha fet que siguin els mateixos familiars qui està duent a terme llurs pròpies recerques de fosses clandestines a Iguala, buscant els familiars desapareguts. Des del mes de novembre del 2014 fins avui, han trobat 104 cossos. D'aquests, se n'han identificat oficialment set"11.

Torno a observar els tres mapes del meu país. Penso en els meus nets i en els altres nens i joves mexicans, i l'única cosa que se m'acut és plagiar Gramsci i dir-los: "Instruiu-vos, perquè ens caldrà tota la vostra intel·ligència. Agiteu-vos, perquè ens caldrà tot el vostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè ens caldrà tota la vostra força."

Fotografía de la manifestació contra els esdeveniments d’Ayotzonapan. CC BY-SA. Font.

Referències


  1. Agustín Lara - María Bonita 

  2. Informe final de la Comisión de la Verdad del Estado de Guerrero. Octubre 2014. Consultat per última vegada el 22 de desembre del 2015. 

  3. Humberto Padgett. Guerrero, caminando por los campos de la goma. Investigaciones. sinembargo.mx, 16 de febrer del 2015. 

  4. Mexico Peace Index 2015. Institute for Economics & Peace. Consultat per última vegada el 22 de desembre del 2015. 

  5. Sara Montiel - Amapola 

  6. Víctor Cardona Galindo. Esos jardines de la sierra. Páginas de Atoyac. El Sur de Acapulco, 3 de juliol del 2012. 

  7. Humberto Padgett. Nación Gomera: La Triste Economía en la Tierra de la Amapola. Investigaciones. sinembargo.mx, 18 de febrer del 2015. 

  8. Statement of Jack Riley / Acting Deputy Administrator / Drug Enforcement Administration / Before the Committee on Energy and Commerce Subcommittee on Health United States House of Representatives / October 8, 2015. U.S. Department of Justice. Consultat per darrera vegada el 22 de desembre del 2015. 

  9. Kyra Gurney. Franquicias de Goma de Opio. Sección de l'article Producción de amapola en México abastece la creciente demanda de heroína en Estados Unidos. In SightCrime. Análisis. 12 de febrer del 2015. 

  10. Jimmy Sossa - Te buscare 

  11. Observaciones Preliminares de la Visita in loco de la CIDH a México. Anexo al comunicado de Prensa. Comisión Interamericana de Derechos Humanos. Organización de Estados Americanos, 2 de octubre de 2015. Consultat per última vegada el 22 de desembre de 2015.