menú

El vot electrònic desacredita la democràcia?

Si interrogueu a l'atzar persones del món de la informàtica, hi ha una alta probabilitat que no tinguin una bona opinió del vot electrònic1. I és que, efectivament, aquesta part de la població que té més informació que la mitjana és conscient que no existeix cap sistema informàtic que no tingui falles, i que aquestes falles provenen d'errors de programari, d'errors de concepció, o d'inserció voluntària de "portes del darrere".D'altra banda, la major part dels sistemes de vot electrònic utilitzats avui suposen donar les claus de les urnes a un "tercer de confiança", sense control possible sobre el bon desenvolupament de l'escrutini, el que produeix una desconfiança legítima, tant més important com més gran és el que està en joc en l'elecció.

Il·lustació feta per Klifton Kleinmann.

Seria, però, completament ingenu acontentar-se amb rebutjar en bloc el vot electrònic, car ja és present arreu: eleccions professionals, associatives ... i fins i tot certes eleccions polítiques. A més, nombrosos polítics defensen que a partir d'ara es generalitzi el vot electrònic, sobretot per millorar la taxa de participació. No amaguem doncs la cara i posem-nos a analitzar quins són els riscos i quins els beneficis induïts per aquesta mena d'escrutini o, més aviat aquestes menes d'escrutini, en plural, perquè el vot electrònic es pot dur a terme de dues maneres ben diferents: mitjançant màquines de vot o bé votant per internet. Parlarem aquí d'ambdues tenint curà, però de distingir què ens hi juguem en cada cas.

La màquina de vot és un tipus d'ordinador especialitzat, instal·lat en els centres de votació, i que reemplaça la papereta. Algunes d'aquestes màquines no reemplacen completament el paper ja que imprimeixen la papereta del votant, que aquest dipositarà en una urna. Aquest sistema permet un doble recompte de vots que, suposadament, fa els resultats més fiables2. Les màquines poden estar connectades a Internet –en xarxa local– o bé completament aïllades sabent que l'aïllament de màquines fa més difícil els atacs externs però no necessàriament impossibles. Per exemple, si l'atacant es mou i es connecta directament a la màquina. Finalment, com que el vot es realitza sempre en dues etapes (registre del votant i expressió del sufragi), les maquines poden ser destinades a aquesta segona etapa només o a tot el procés. El vot mitjançant màquines està ja molt estès, especialment als Estats Units, però també al Brasil, a Veneçuela, a l'Índia, a Bèlgica. Va ser molt utilitzat als Països Baixos fins que es va abandonar l'any 2008 (a causa de la manca de fiabilitat de les màquines detectada per investigadors i per algunes institucions)

El vot per Internet introdueix per la seva banda un canvi radical, en el sentit que permet a cada votant de votar des del lloc que desitji amb qualsevol ordinador. En aquest segon cas, el sistema de vot electrònic (generalment una interfície web acoblada a un servidor) gestiona necessàriament la totalitat del procés: registre de l'elector i consideració del sufragi. Alguns dels seus avantatges són evidents: és més fàcil votar ja que no cal desplaçar-se; també és més fàcil organitzar l'elecció ja que no és necessari instal·lar centres de votació (excepte si es vol conservar per als electors la possibilitat del vot físic). Alguns dels seus inconvenients són també evidents: és més fàcil piratejar l'ordinador d'un particular que una màquina de vot; els servidors que compten els vots estan necessàriament connectats a internet i, per tant, són vulnerables a atacs; finalment no podem mai estar completament segurs que és l'elector qui vota, i que no vota sota coacció.

El vot per internet per a unes eleccions polítiques és possible en alguns llocs del món (a Estònia des de 2005 però també en alguns cantons suïssos i per als francesos de l'estranger) però ja està extremadament estès per eleccions internes en el si d'associacions, per als consells d'administració i els representants de personal d'empreses, etc. Cal no subestimar la importància d'aquest tipus d'eleccions, especialment els desafiaments econòmics que representen. És per això que convé ser també prudents sobre els protocols i els programaris empleats.

Abans de la desmaterialització de la papereta de vot.

Una cosa és segura, el vot na ha arribat amb la informàtica, per tant hi ha solucions no tecnològiques per a organitzar les eleccions. Per poder avaluar el vot electrònic, cal comparar-lo amb les altres possibilitats.

Als Estats Units, amb l'objectiu de, entre altres raons, reduir els costos de les eleccions i augmentar la taxa de participació és tradicional que tots els escrutinis es facin un mateix dia de l'any anomenat "Election day". A més, els electors són consultats sobre un gran nombre de preguntes: l'elecció dels seus representants polítics per descomptat, però també el dels jutges i sherifs, així com réféndums locals. La conseqüència és que les paperetes de vot són generalment molt llargues. Per facilitar el recompte, la majoria de les jurisdiccions utilitzen escàners òptics que fan la feina al lloc dels humans. Podem considerar aquestes màquines com màquines de vot, i el seu reemplaçament per una màquina sobre la qual l'elector registra directament els seus vots pot ser ben vista, especialment perquè evita l'ambigüitat, les caselles3 mal omplertes ... A França al contrari, mentre que el procés electoral és tan senzill i fluid (una papereta impresa per cada candidat o per cada llista, urna transparent, avaluadors ciutadans, enquestes a peu d'urna per poder beneficiar-se de resultats provisionals el més aviat possible, ...), hom pot seriosament preguntar-se sobre quina base certes ciutats comencen a equipar-se de màquines de vot4.

Una papereta de vot (per correspondència) per a les eleccions del 2 de novembre de 2004 als Estats Units (destinada a ser llegida per un escàner òptic), font; Un papereta per al referendum grec del 5 de juliol del 2015 (dues caselles per titllar: No - OXI- i Si - NAI-) font; Una papereta per al referundum constitucional espanyol del 6 de desembre de 1978 (dues paperetes disponibles, una amb si i una altra amb no, els electors habien d'escollir un única papereta entre les dues), font.

Els criteris d'una elecció reeixida

El bon funcionament de la democràcia participativa es basa en les eleccions. Perquè les persones que surten electes tinguin la legitimitat necessària, cal que la població cregui que la seva elecció ha estat imparcial. És per això que tots els ciutadans, en particular els representants dels diferents candidats, tenen el dret d'observar el procés electoral, de principi a fi (l'urna és pública i transparent, qualsevol persona pot assegurar que no s'afegeix ni es retira cap vot de manera irregular), i més en detall sobre el recompte (qualsevol persona pot assistir). És important que el vot electrònic respecti els mateixos criteris. Si els ciutadans confien, aparentment, majoritàriament en la fiabilitat de les màquines de votació5, un ciutadà més desconfiat que els altres no està en posició de verificar el procés electoral, contràriament el cas del vot en paper. Aquesta necessitat de fer confiança és una novetat anormal que acompanya al vot electrònic.6

Urna trasparent durant una votació a Catalunya. Font: Wikimédia Commons. Llicència CC-BY-SA 4.0.

Un article recent de la web francesa Numerama s'oposa al vot per internet sobre la mateixa base argumentativa: "Hi ha, per descomptat, garanties tècniques donades pels proveïdors del vot electrònic i per l'administració que els confia l'acte fundador de la democràcia, però mentre el vot tradicional és un assumpte de transparència, el vot per internet es torna un assumpte de confiança. S'ha de fer confiança en la sinceritat del proveïdor, i en la fiabilitat del conjunt del procés, que no ha de poder ser piratejat. Però la democràcia es basa en la transparència i no en la confiança ".

Hi ha, però, sistemes de vot electrònic (màquines de vot per internet) que permeten restablir d'una certa manera la transparència, però són desgraciadament molt poc utilitzats. Són els protocols de vot anomenats "verificables de cap a cap", dels que existeixen fins i tot programes lliures que els implementen7. Aquests protocols no són per tant perfectes. En particular, per a comprendre mecanisme de "verificació", es necessita un bon nivell de matemàtiques o bé fer confiança en els matemàtics i informàtics que s'hauran pres la molèstia de verificar. No obstant això, resulta més fàcil fer confiança al gran nombre de persones que s'hauran pres la molèstia de verificar, que a les poques que validen els sistemes opacs que s'utilitzen avui en dia. D'altra banda, alguns investigadors treballen actualment per millorar l'experiència de l'elector que vulgui verificar que el seu vot s'ha efectivamante prés en compte.

Val la pena el vot electrònic?

Hem vist que el vot electrònic, ja sigui a través d'una màquina o per internet, introdueix un nombre important de complicacions que poden desacreditar el resultat de les eleccions8. Existeixen solucions tecnològiques que permeten una certa forma de verificació que s'han d'utilitzar quan es tria utilitzar el vot electrònic. No obstant això, és necessari en tots els casos considerar acuradament els avantatges i els perills abans d'escollir el vot electrònic. Els arguments més utilitzats a favor de la instauració del vot per internet o d'una disminució de costos quan s'utilitzen les màquines de votació no són suficients per justificar els riscos que comporten, en particular quan els processos electorals són fluids.

En particular, l’argument sobre l'augment de la participació s'ha de valorar pel que fa a la importància de la votació. Per a una votació de menor importància (com la votació per escollir el consell d'administració d'una associació), hom pot imaginar que els electors no estiguin disposats a fer l'esforç de desplaçar-se. En aquest cas és raonable instaurar un vot per internet o per correspondència. En canvi, per a eleccions polítiques a on el que està en joc és enorme, els ciutadans haurien d'estar disposats a dedicar mitja hora per anar a votar. A França, on els col·legis electorals són nombroses i estan ben organitzats, és tot el que costa. Als països que organitzen les seves primeres eleccions com l'Afganistan, la gent està disposada a esperar hores per poder votar. El problema de la participació es resol, doncs, d'altres formes que a través de les quimeras tecnològiques o del vot obligatori. Es resol per vies polítiques que posin èmfasi en la importància de les conseqüències de la votació. La sola excepció acceptable és el vot dels electors que viuen a l'estranger, per als que no es poden instal·lar suficients meses electorals per garantir que anar a votar sigui una operació fàcil.

Dones fent cua per poder votar a Afganistán. Autor: Albana Vokshi. Domini Públic. Font.

Hi ha altres arguments que poden anar a favor de l'ús del tecnologia i son els ciutadans qui haurà de jutjar si les coses positives que aporta fa que valgui la pena suportar els riscos i les dificultats del vot electrònic. Una democràcia participativa més estesa és un primer exemple. Quan la ciutat de París va demanar als parisencs votar la repartició del 5% del pressupost d'inversió de la ciutat, no es va prendre cap garantia per impedir el frau electoral. Qualsevol podia anar a qualsevol ajuntament de qualsevol zona de París i votar sense cap control ni registre. Qualsevol podia crear un o diversos comptes en el lloc internet de la ciutat per votar. Si la democràcia participativa vol expandir-se i ser digna de confiança, caldrà utilitzar mètodes amb més garanties. En aquest cas, l'elevada freqüència de consultació justificaria l’adopció del vot electrònic.

Poder retirar un vot ja emès és un altre exemple del miracle que només la tecnologia pot permetre. Per tant, aquest argument mai s'esmenta com un punt a favor del vot per internet. En aquesta democràcia particular, no hi hauria necessàriament eleccions a períodes regulars. Cada ciutadà podria en tot moment canviar d'opinió i re-assignar el seu vot d'un candidat a un altre. Així, els representants rendirien comptes en permanència al poble...

Notes


  1. Per descomptat, es poden trobar informàtics que es pronuncien a favor del vot electrònic, principalment entre els que treballen en el desenvolupament d'aquestes alternatives. Això no obstant, és interessant fer notar que es troben oponents al vot per Internet –sobretot en cas d'eleccions importants­– fins i tot entre els creadors de sistemes de vot per Internet. Veieu per exemple: : https://vote.heliosvoting.org/faq 

  2. STAR-Vote , un sistema de vot electrònic verificable, creat en associació amb el comtat de Travis (Austin, Texas), és d'aquest tipus. 

  3. Si ha tingut l'ocasió d'omplir un qüestionari que havia de ser llegit per un escàner òptic (per exemple per algun examen estadaritzat), segurament s'ha confrontat a aquestes petites caselles que cal omplir sense sortir del marge. 

  4. Segons France Election, una de les tres empreses que ven màquines de vot certificades per a les eleccions polítiques a França, els criteris de selecció són la disminució de costos econòmics, la senzillesa i la fiabilitat percebuda. Tot i que la fiabilitat no és molt satisfactòria si creiem a http://archive.francesoir.fr/actualite/societe/elections-machines-voter-moins-fiables-que-papier-28041.html 

  5. Una enquesta presentada per France Election i realitzada per Opinion Way en 2012 pregunta a 1021 francesos: "Li inspiren confiança les institucions electorals franceses (Estat, municipis, funcionaris) per posar en marxa i enquadrar la utilització de màquines de votació a França? " i obté un 68% de "sí". Aquest resultat apareix a la secció 3 de l'informe de l'estudi titulada: "Confiança en les màquines de votació". 

  6. Segons aquest article http://www.agoravox-fr/actualites/citoyennete/article/ordinateurs-de-vote-la-confiance-23198, l'únic cas en què s'hauria de confiar en el vot electrònic és quan es fa un a carta poder. Per tant, l'ús de màquines de vot seria equivalent a un gegantí sistema de cartes poder forçades.  

  7. Per exemple, pel que fa al vot per internet, els sistemes Helios i Bélénios donen tals garanties. Aquestes garanties no garanteixen, però, que els sistemes siguin invulnerables i, per tant, adequades per a les eleccions polítiques. És, però, una llàstima que la majoria d'associacions i empreses que utilitzen el vot per internet confiïn l'organització de les seves votacions a empreses amb tecnologies fosques i menys segures en lloc d'utilitzar programari obert, promogut pels investigadors que treballen sobre el vot electrònic. El sistema eVACS desenvolupat i venut per l'empresa australiana Programari Improvements afirma oferir també garanties similars (i com en el cas de Hélios i Bélénios, és un programari lliure). 

  8. La polèmica produïda després de la tancada elecció de George W. Bush contra Al Gore el 2000 va estar relacionada amb les màquines de votació electrònica. Per tal d'evitar aquest tipus de dificultats en el futur, Calthech i el M.I.T. han llançat el Voting Technology Project (projecte de desarrolo de tecnologies de vot).